lunes, 23 de mayo de 2016

Zegama...JA HEM FET ZEGAMA!!!

Ha estat un cap de setmana llarg i curt a l'hora, llarg perquè hem sortit 5 dies de la rutina i això avui per avui és molt, moltíssim; i curt perquè ha sigut per anar a córrer a Zegama.
Tenia clares les coses pel que fa la cursa: DISFRUTAR, XALAR I CÓRRER.També tenia clar que acompanyaria a Sandra, ella estava il.lusionada amb la cursa i tenia ritme competitiu. Jo en canvi no.
Si no ho feia així, posava en perill poder disfrutar, xalar i córrer....(vaig fer un pacte amb mi mateix)
A ella, això ni fred, ni calor, ja que  es val per si mateixa, en això vull dir que d'ajuda ninguna! Ella i només ella va fer Zegama, jo prou feina vaig tenir en fer la meva Zegama.
La sortida amb la música ja ens deia que estàvem a un lloc diferent, es palpava, era l'escenari d'una gran cursa (com quan sona la música abans de cada partit de champions )
En aquell moment sols li vaig dir que disfrutés el moment.
Durant la cursa va haver-hi moment de nervis, tensions, de fred, de pluja, inseguretat, etc però sempre anàvem avançant mentre intentàvem triar la millor solució.
Era el km 8 quan vaig pegar-me "l'ostia de la Zegama 2016" perquè crec que allò no va poder superar-ho ningú. Vaig rodolar i pegar voltes de campana bosc a baix fins que nostre senyor va digue dir:
-Aquest amb això ja entendrà el que és Zegama! Ja en té prou.
Sandra i la resta de corredors, que formaven aquella grupeta, es van asustar molt, ja que en uns segons vaig desaparéixer per aquell bosc avall. Després de tot, vaig pensar que vaig tenir sort, ja que per uns moments això de disfrutar, xalar i córrer pensava que s'havia acabat al km 8...
Vaig tranquilitzar la situació ràpidament i vam seguir sense haver perdut ni un sols segon, ja que  vaig pujar cap amunt i els vaig dir : "Estic bé, estic bé!" Després vaig recapacitar i vaig pensar que només m'havia entés Sandra. En aquell moment pot ser un "ESTOY BIEN" era més apropiat.

Vam començar a pujar el primer gran pic, Aratz, el fred i la pluja va aparéixer i allí vam prendre la primera gran decisió: li vaig dir a Sandra de posar-se el paravent, ella va dubtar un poc, però mirant dalt la muntanya com s'havia posat, seria lo millor, era el moment, i...  sort, ja que la que es va liar dalt va ser tremenda! 

Ara que ha acabat tot, puc dir que vaig patir la de déu, se'm van inflar els dits de la mà tant i tant, que l'anell de la mà estava enfonsat dins la pell, no entrava en calor. Però havia de marcar les pautes i no perdre la calma, és més, era llavors quan sabia que Sandra més em necessitava i li deia:
Tu tranqui, no t'agobies, coronem i més a baix tot això canviarà, ara es quan s'ha de patir!

Després era baixar un poc i pujar el mític Aizkorri, abans però l'avituallament que es veu a la foto de St. Spiritu.
Val a dir que lo de la gent és anormal, nosaltres patint com en poques ocasions i ells "de parat" aguantant aigua, fred, vent, etc durant hores i sempre en un AUPA, AUPA, increíble!!! Allí estava Òscar (l'homenet de Sandra jeje) que segur que va patir més que nosaltres. Vore'l allí i tota aquella gentada va envalantonar a Sandra que me va sortir derrapant de l'avituallament i no va ser pel fang, jo de seguida li vaig dir:
- No t'emociones que és molt llarg. Disfruta-ho!

Pujant Aizkorri el mateix que Aratz o pitjor diria, la cara que feia la gent al cim era ja un poema i com he llegit per algun lloc el refugi pareixia un hospital de campanya d'un camp de batalla.. En això, tot dit.

Nosaltres, però, a la nostra i sense deixar-la parar massa dalt a l'avituallament d'Aizkorri, lo suficient per beure ràpid ( jo la mirava dient-li vaaaa) ja que era perillós està un segons més del compte. Ara i després de tot, pot ser entendrà més la meva agonia als avituallaments dels cims, allí no es pot parar o t'hi pots quedar....

Quedava la guinda del pastel: tot lo crestall banyat i enfangat abans de baixar direcció a Zegama. Allí sí que la vaig veure patir, era perillós, així ho veia, pot ser amb el dorsal invertit i competint-la m'hagués soltat, no dic que no! però ho veia des d'un altra perspectiva, llavors simplement tranquilitat i bones paraules: no t'agobies, vas bé, no competim contra ningú, etc. Ho va fer genial i no era fàcil.

Ja de baixada i després de pujar l'últim coll, Andraitz, vam arribar a l'avituallament del km 32 i alli li vaig dir que tires que ja tot era baixada fins Zegama i que res la podia aturar. Jo tenia un poc de calambres i no és broma! A més, allí hi posaven un caldet...buaaa i la vaig liar un poquetet.
- Me puedo sentar?
- Siéntate claro, siéntate. Me puedes traer un caldo?
- Claro, como no, y dos! 
Pues me puedes traer otro?
-Si claro, te gusta? Si si esta buenísimo.
-Pues ya era hora que alguien me lo dijera porque todos pasan a toda leche! y lo he hecho yo...
Pues me puedes traer otro?
- Claro que si hombre!
Seria abusar si le pido otro? (em recordava al caldo que a vegades faig després d'un entrenament dur al rest. pous de la neu a l'hivern ) 
-Tu eres de pueblo no? em diu...
Miraaaa vaja risa em va fer entrar. Si, si li dic mentre ja me l'estava servint. Me l'acabo i em dic "o m'aixeco o em fotran fora!"
Em despedeixo amb un "gracias por todo" i penso:
-l'he liat, a Sandra ja no l'atrapo!
Començo a córrer com un poseït per intentar atrapar-la i disfruto durant lo camí de la baixada fangosa fins Zegama i quan faltava poc més d'un kilometre amb un crit li he dit:
- ja soc aquiiii 
L'arribada, aquell moment,  amb aquella gentada, la família, el fet de superar les adversitats, el saber que Sandra estava o tenia que estar contenta va fer que pugues dir:

HE DISFRUTAT, XALAT I CORREGUT PER LA ZEGAMA-AIZKORRI











sábado, 28 de noviembre de 2015

Festa i entrega de premis del circuit terres de l'ebre.

Ahir era el dia de recollir els fruits a una temporada molt enriquidora. El trail Roquetes va organitzar la festa final amb un altre éxit organitzatiu, un més! nosaltres, els corredors, vam gaudir dels millors reconeixements de la nit a  l'esforç de tot un any.
Esperem que el proper any pugue ser també un gran any tot i que jo m'acomformo amb tenir salut, la resta ja depent de mi.

Vaig fer un petit discurs intentant recordar que gràcies a altres tot això es possible, aqui vol deixo.

 CIRCUIT CURSES DE MUNTANYA DE  LES TERRES DE L’EBRE 2015 
BONA NIT A TOTHOM

 Com el tema protocol no el porto gaire bé i no voldria que ningú s’enfadés, començaré aquest petit discurs saludant a tots aquells a qui considero els artífex de l’èxit d’aquest circuit, un Circuit admirat i valorat per totes les Terres de l’Ebre i arreu del país.

En primer lloc, Bona nit  VOLUNTARIS!

Vatros heu estat sempre ajudant als organitzadors, ja sigue amb fred, plovent, fent sol,o fent vent, sempre amb un somriure i facilitant les coses als corredors. Ara, en nom de tots els corredors, gràcies per cuidar-nos tant.

 En segon lloc, Bona nit  ORGANITZADORS!

Cadascún dels pobles que heu organitzat una cursa de muntanya heu fet o heu intentat fer que la vostra cursa sigue la millor. Entre els organitzadors pareixia que es rivalitzes per veure qui ho feia millor, qui donava més! Aquest esforç  el valorem i l'agraïm molt els corredors.
.
Seguiré amb un: Bona nit  COL.LABORADORS!

Amb la vostra aportació ja sigue a nivell econòmic com material, heu fet possible cadascuna de les 21 curses que formen el circuit. Res seria possible sense vosaltres, són moments difícils econòmicament  parlant i per això valorem encara més el vostre esforç. Gràcies.

Fotògrafs, Bona nit!

Amb un “click” ens heu tret molts somriures  i heu fet que tinguem records per sempre de cadascuna de les curses. Immortalitzeu moments i sempre d’una manera altruista i és això el que li dóna encara més valor a estos clicks. Entre tots els que sou, en destacaria un:  Ximo Barberà. Em sento un poc culpable d’haver-lo introduït a este món i robar-li tants i tants caps de semana. Aquest any has fet per segon any consecutiu tot el circuit, enhorabona i gràcies un altre cop .

Corredors, Bona nit!

Amb tots vosaltres comparteixo la mateixa afició  i nosaltres li donem sentit a tot aquest enrenou. Espero que puguem seguir disfrutant de les nostres muntanyes molts i molts més anys.

No voldria deixar passar per alt la feina que fan els alcaldes i regidors de la majoria de pobles. Natros tenim la sort que el nostre poble no és una excepció. Gràcies Paco i regidors.  

Tampoc m’oblido d’un grup d’amics que són la junta del circuit, liderats pel seu president i amic Jordi Bort. Tots ells amb molt de treball han aconseguit que a dia d’avui es parle del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre per tot arreu. També m’agradaria  mencionar a Enric Colomé, ja que va ser ell qui va començar a posar-li fil a tot això.

Com a esportista i amant de la muntanya que sóc, m’agradaria recordar que a la muntanya no se li ha de tenir por, però sí molt de respecte. L’esport i la muntanya  ens fa millors persones, ens regala centenars d’amics, ens dóna salut, vitalitat, i ens allibera de tantes i tantes tensions que la majoria de nosaltres tenim amb el nostre dia a dia. Per tant, respectem-la i alhora cuidem-la.  Personalment he intentat fer que hi hagi sempre companyerisme, solidaritat i humilitat. Li hem de donar més importància a estos valors que no pas als resultats. Penso que és això el que ens fa i ens ha de seguir fent diferents.  

Per anar acabant, unes altres gràcies a la gent de la UEC TORTOSA, pel fet d’ensenyar-me el camí  i de guiar-me, tothom té un inici i el meu va ser amb vosaltres.  Martí, allí on estigues, viu este moment com si fos teu.

Al meu club, el Trail Roquetes, un grup humà increïble que m’han donat l’oportunitat de poder defensar el meu poble, hem crescut molt, nois!  Sabeu que per mi defensar i donar a conéixer Roquetes és lo més gran.

I per finalitzar dedicar els reconeixements d’aquesta nit i els que he anat recollint durant l’any al meu pare. Intentaré sempre amb l’ajuda de la meva dona, ja que sense ella tampoc estaria ara parlant aquí, transmetre al nostre fill el que tu i la mama m’heu ensenyat: LLUITA, TREBALL I SACRIFICI. Només així podré arribar, allí on em propose.


 MOLTES GRÀCIES I BONA NIT A TOTHOM

lunes, 23 de noviembre de 2015

Cursa de les Roques

Ahir es disputava l'última cursa del Circuit Terres de l'Ebre i l'última cursa meva de l'any. Quede dit, perquè vaig a pegar-me unes vacances de collons ( pel que fa a curses...), ja que de les altres no pot ser,  ja que avui a les 8 del matí estava com un clau al taller.

Venia a Horta en l'única intenció de finalitzar la prova entre els 50/60 primers, això em valdria per aconseguir el primer lloc absolut, o sigue que.. "acalentar-me" no era una opció! Volia passar-m'ho bé i així m'ho vaig empendre i així ho vaig fer.
De la cursa d'Horta diré que per mi, tot i no competir-la, m'ha semblat que era la més dura de tot el circuit. Teniu les muntanyes i les heu sabut netejar i oferir-les a tots nosaltres. A més, el fet de passar per les Roques d'en Benet ha sigut la guinda al pastel de la vostra cursa. La meva més sincera enhorabona.
De la gent dels avituallaments ....jejeje increïble. Me vau fer xalar, m'hi vaig recrear a tots, era per gaudir-vos!!
Vaig voler fer-me una foto en Ximo Barberà, fotògraf, ell porta un parell d'anys on ho ha donat tot també, per a què no ens falti un record de cap cursa. Gràcies! Algú hauria de prendre nota de tot el que has fet per tots nosaltres i pel Circuit Terres de l'Ebre.

Al creuar la meta van venir-me moltes coses al cap (família, esforços, club, amics, etc) i és que per aconseguir aquest circuit només saben aquells pròxims a mi el que m'ha costat.
Al principi m'ho vaig marcar com un objectiu. Em feia il.lusió, però el fet de fer el GR 99 em va buidar, físicament parlant. Vaig perdre'm varies proves del circuit a l'estar fent el gr99. A més, havia de fer varies ultres més després del GR ( Vall d'Aran i Tarragona ), ja que estava fent també el circuit d'ultres ( Catalonia Ultra Cup )

EL GR99 ERA PRIORITARI AL CIRCUIT.

Després de fer UT Tarragona, el 25 de setembre, estava completament esfonsat anímicament i físicament (no va anar la prova gens bé). Per mi la temporada la donava per finalitzada, el gran objectiu (poder contribuir a fer feliç un nen) estava assolit i per fer més coses ja em faltava benzina i motivació.

Una série de persones, club i una dedicatòria pendent van fer replantejar-me la situació d'intentar aconseguir el Circuit Terres de l'Ebre, per això havia de fer (i bé) tres curses més i... al final ho hem aconseguit.

Voldria felicitar a tots i cadascún dels participants, competidors, però mai rivals d'aquest circuit. També voldria mencionar a qui ha estat competint amb mi aquest títol fins l'última cursa: Josep Benaiges. Felicitats! Haguésses sigut també un digne vencedor.

Ara vull que pel meu bé no hem veiguésseu el pèl durant una temporadeta...jeje

GRÀCIES A TOTS.



lunes, 9 de noviembre de 2015

Cursa Camí de Sirga

Ahir vam ser presents a Móra d'Ebre per córrer la penúltima prova del circuit de curses de muntanya i, tal i com vaig dir, li volia dedicar el meu esforç a Martí Cartoixa.
Com ell hagués volgut, vaig anar predisposat a pasar-m'ho bé (molt bé diria!) i sempre amb un somriure per verificar que disfrutava estan allí.
Dels amics de Móra poc a dir. Per mi és una obligació estar a la seva cursa, ells m'han ajudat sempre i m'han tractat com si fos un corredor local, que he de dir que quan sóc allí m'hi sento com a tal.
Gràcies a tots los que feu possible la cursa. Sou collonuts!
De la meva cursa, vaig sortir tranquilet i vaig anar agafant corredors i comentant i fent "brometes" tipo: "Això es puja corrent!" (quan jo pujava a quatre potes...) etc. Vaig xalar, perquè no dir-ho...
El circuit era durillo, tècnic, estava banyat, etc. En fi, de muntanya, com a mi m'agrada. Això va ser el motiu per acabar en 3a posició. Des del cel a lo millor van donar-me l'espenta final per baixar arriscant l'última baixada.
Content, ja que amb estos puntets l'última cursa d'Horta serà de disfrute total! El poder aconseguir el circuit ja només depèn de mi.

lunes, 26 de octubre de 2015

Cursa d'Ulldecona

"Tot el que no faig per mi, ho faria pel altres", d'esta manera molts podríeu entendre de la meva participació a la cursa d'Ulldecona.

Per voluntat pròpia ja no tinc més ganes de córrer aquest any, estic molt cansat! He fet números i porto més de 4000km sols de running....molts, massa! Després de portar varies temporades a mitges aquest any he forçat la màquina.
He abusat de tot i tots (començant per la família) i és per això que per mi era suficient la temporada que he fet. Dit això hi ha coses i persones que han fet replantejar-me la decisió d'allargar la temporada per intentar guanyar el circuit Terres de l'Ebre de curses de muntanya.

A Ulldecona, com a molts altres llocs, tinc amics que sempre m'han recolzat. Per persones com Florenci o Agus era fàcil ser present a la seva cursa i, com no, amb un somriure.

De la cursa dir que vaig sortir com és habitual molt endarerrit. Vaig anar remuntant fins arribar a l'altura del 4t lloc amb  Musta. Amb ell, vaig anar fins al final de la cursa. A 1km de meta li vaig dir que ell seria 4t que jo no li pensava disputar el lloc, tot i això va anar augmentant el ritme per si de cas....jo ni em vaig immutar. jeje
El fet d'acabar la cursa a la plaça de l'ajuntament per mi, personalment, tot un encert! La meva enhorabona.

PD: Queden solament dos curses per tancar "lo xiringuito"!!!

lunes, 19 de octubre de 2015

10KM Tortosa

No tenim remei! Dit això he tornat a competir després de UT Tarragona, però aquest cop les sensacions han sigut ben diferents, ja que he estat 21 dies sense entrenar ni un sol dia!!!
Necesitava desconnectar i vaja si ho he fet! Aquesta setmana la meva dona em diu que volia fer els 10 mil de Tortosa i......grgrgr se'm desperta alguna cosa per dins que em diu: - Per què jo no?
Dit i fet, abans, però, divendres vaig anar a  l'estadi a veure com estava articularment després de tres setmanes sense fer res. Del cap ja estava bé, fisicament sempre vaig amb reserva però no deixo el dipòsit  buit jejeje així que volia fer una petita prova.
Vaig fer 15 min d'escalfament 10km a ritme ( 39'40'' ) i 15 minuts de recuperació.Vaig comprovar que hi podia anar.
Dissabte me n'entero que altres amics de la colla Ximo, Joana i Guille també hi anaven, o sigue que serà divertit trobar-me amb ells a un terreny favorable jeje (fora de camps de futbol, bars, piscines, etc.).
Diumenge vaig disfrutar de nou corrent, em regenero ràpid i sense arribar "trencat" vaig córrer els 10km amb 37 min. Per mi ja m'esta bé, pot ser amb un bon entrenament i més específic faria uns números algo millors però ni de lluny els temps que fan els guanyadors, als
que ja de passo aprofito per felicitar.

 

jueves, 15 de octubre de 2015

300.000 VISITES AL BLOG. GRÀCIES PER DONAR-LI VIDA

Per cel·lebrar-ho, publicaré un grapat de les millors fotos i records durant tot aquest temps. També dir que gràcies per fer-lo arribar a estes xifres. Mai hagués pensat que d'una comversa a una barberia es fes aquest bloc i menys que tingués esta continuïtat. Gràcies també a tu Lluís Gómez.
                                                                     UTMB 2008
                                                         CAMINO DE SANTIAGO
                                                                  SABLES 2010

                                                      CURSA DEL LLOP 2009

                                                          FREDES PAULS
                                                          VOLTA A CATALUNYA
                                                                     UTMB 2011
                                                                  SABLES 2012
                                                 EL MEU CLUB... LES MEVES TERRES
                                                           GR99 FONTIBRE-RIUMAR
                                                                 PROTRAILTEAM
                                                             PROTRAILTEAM
                                                    ELS MEUS IDOLS ( MARCO OLMO )
                                                                 JAVIER FRAN                            

                                                           MARC SEGARRA LEONARDO

                                                         LA MEVA INSPIRACIÓ
                                               ELS MEUS AMICS DE SABLES

                                                       UN PLAER PODER AJUDAR


                                              

                               SEMPRE QUE PUGUE COL·LABORARÉ AMB VOSALTRES
                                           TRANSMETENT AL PETIT ELS SENTIMENTS

martes, 6 de octubre de 2015

Video de Informe Robinson a canal+ amb Javier Fran

Per si algú no l'havia vist, no es un vídeo del que em sente orgullós, però és el que hi ha. La muntanya és justa. Amb ell he viscut el millor i el pitjor, m'ha demostrat que entrenant és capaç de lo inimaginable i amb la seva discapacitat és realment admirable. En canvi, sense entrenament, pues només cal que mireu el vídeo...

lunes, 5 de octubre de 2015

La festassa de Marc

Dissabte vam poder gaudir del dia que tant hem esperat. Ara puc dir que sí que sóc feliç al 100%, ja que el repte de l'any s'ha complert al 100%.

Marc i la seva família van poder gaudir d'un dia increïblement bonic, un dia que ja per sempre quedarà per a ells, veure dissabte a Marc amb aquell somriure em feia sentir com a un núvol.

Veure el pavelló ple va ser un moment per recordar sempre

Marc va rebre infinitats de regals i la família va gaudir-ho com mereixen, poder canviar llàgrimes de dolor per llàgrimes d'emoció va ser un dels motius de posar-li tant d'esforç al GR 99 i vam aconseguir-ho amb escreix. La felicitat i els somriures que vam poder viure el dissabte no hi ha diners que ho puguen pagar.
Aquest és el millor dels regals que van poder endur-se. Tal i com li vaig dir a Irene, la seva mare, veure el pavelló ple de nens amb els seus pares i saber que estaven allí per Marc és un regal de valor incalculable. La gent va respondre i estava feliç per poder contribuir amb la seva presència, la veritat, va haver-hi moments on estava desbordat de goig al veure tanta i tanta gent.

Amics de supervivència, els amics de Sables. Van venir de molt lluny per aportar el seu somriure, nois ja sabeu que penso de tot plegat i de vosaltres...


És una mostra més que la gent és solidària, som collonuts, sabem valorar als herois, en dies com el de dissabte queda demostrat que l'unió fa la força.

Vull agrair a molta gent la seva implicació en aquest event, ja que sense ells no hagués estat possible fer tot el que es va fer i demanar disculpes si en alguna cosa no vam estar a l'alçada, sempre hi ha cosetes...

Florenci, el seu fill i la seva orquesta són gent per tenir en compte! Sou molt grans.

Ajuntament de Roquetes, Comerç Agrupat de Roquetes, Brinca Park, Moto Club Roquetes, Joves Roquetes, Orquesta Daniel Evans The Family X, Orquesta Apolo, Making Dance, Muniato Xou, Taula Dolça, Trail Roquetes, Antena Caro. Espero no deixar-me ningú i, si és el cas: Perdoneu! Gràcies a tots vosaltres Marc i la seva família s'emporten per sempre un dia diferent als habituals. Nosaltres, i veient a Marc el bé que està, vos desitjem que els dies habituals a partir d'ara siguen dies com el dissabte. Vos ho mereixeu!

Dir-vos que sóc feliç per haver pogut contribuir en una causa tan bonica. Dissabte em vaig endur el millor premi de l'any i tot i que he tingut la sort de recollir-ne varis al llarg d'aquest any, cap m'ha donat la felicitat i m'ha aportat tant com aquest.


Pel que fa als meus reptes, només puc dir que "continuarà". Sí, sóc així! Ara he de descansar i pensar sobre el proper. Quan el trobe (perquè el trobaré) ja buscaré l'heroi o herois que m'ajudaran a cumplir-lo, ja que jo no sóc res sense ells.



Jo, que ja m'havia emportat el millor de tots els premis (el somriure de tots vatros), em va tocar "la grossa". Els pares de Marc em van regalar un dibuix de l'il·lustrador més internacional de les nostres terres: Ignasi Blanch.
Mil gràcies! Estarà molt present dins de casa nostra i quan el mire, pensaré en vosaltres.

lunes, 28 de septiembre de 2015

L'Ultra de Tarragona posa fi a la meva temporada

Dissabte tenia l'última prova de la catalonia ultra cup, últim esforç de l'any, però el meu cos ja no està per més esforços...
Tenia possibilitats de fer un lloc d'honor i és per això que anava amb ganes; el cap això em transmitia, un altra cosa, però, és el cos.
Vam sortir a les 7 del matí per fer els 84 km i jo, com sempre, de menys a més. Vaig atrapar al cap de cursa sobre el km 21 i que en aquells moments eren els altres tres corredors que es jugaven la catalonia ultra cup ( Juanjo Oliva, Miguel Angel Gonzalez i Andres Rehm ) en ells vam anar junts fins al km 40. Allí es va trencar el grup, ja que hi havia una pujada per arrivar al control de Bràfim km 44. Vaig arrivar primer a Bràfim, tot seguit Juanjo i junts vam marxar direcció Renau KM 54. En aquests km algo va fallar-me ja que no podia beure, ni menjar, i això era un molt mal símptoma. Se'm va tancar l'estòmac. Ho vomitava tot!
Vaig arrivar a l'avituallament de Renau i Juanjo ja sortia, vaig parar i obligar-me a menjar i beure, i sí, ho feia, però ho treia tot. A partir d'allí un calvari fins a meta, 30 km per endavant que degut a no poder menjar ni beure res el meu cos va anar caient en picat. Al pròxim control de Perafort km 66 ja vaig arrivar caminant. Allí estava la meva dona, el meu fill, sogre i Dani amb Carlos Mantero (company d'equip) que havia abandonat per problemes al genoll. Vaig intentar parar molt rato per veure si podia ingerir alguna cosa però no! Tot cap a fora de nou...
                                              Entrant caminant al control de Perafort km66

L'opció (perquè sols n'hi havia una) era abandonar, no podia fer 20 km més en aquelles condicions ja que només podia anar a pitjor, però vaig decidir continuar....Per? Realment no ho sé, em sentia malament en mi mateix, ara de gelat penso que no tinc per que "axacar-me" res, el cos és savi i si va passar el que va passar serà perquè alguna cosa no estava anant bé i va dir prou.

Vaig fer els últims 20 km caminant i vaig entrar a meta desmanegat. Valentí un gran amic em va acompanyar els ultims 11 km i va veure com pot arrivar a ser de dura una cursa. A falta de 7 km per a meta va passar-me el meu germà, ell encara podia...quina rabieta vore'l que podia córrer! Val a dir que anava 5è fins a falta de 12 km.

Al final després de 9hores 01 min per fer els 84 km vaig arrivar en 10a posició a meta desgastat físicament però enfortit mentalment. Tenia clar quin era el proper pas: DESCANSAR!

Gràcies a tots aquells qe vàreu donar-me ànims, suport i companyia.
Gràcies Dani i Protrailteam per tot el teu temps, confiança i suport.

I com no felicitar al campió: Juanjo Oliva. T'ho mereixes, has sigut el millor! No ens hem d'amagar ni tenir enveja quan un ha sigut millor que tu, tot el contrari. Hi ha gent que li costa....a mi no, FELICITATS! Detràs d'una victòria hi ha molt de sacrifici.

lunes, 21 de septiembre de 2015

La festa d'en Marc

Aquesta temporada 2015 ha tornat a ser un any molt carregat de competicions, i encara me'n queden si déu vol...però cap competició ni podi m'ha fet ni em farà tan feliç com el fet d'haver fet el GR99 PEL MARC.
Suposo que a hores d'ara tothom coneix aquest campió. Si no, podeu mirar la seva història al post que vaig publicar el 25 de maig i que ens anirà be recordar; de passo, ens farà reviure tota la seva vida i sobretot com l'ha superada.
El dia que jo vaig arribar a Roquetes liquidant aquest repte (1000km en 15 dies fent el GR 99 ) en Marc estava a Madrid ingressat i no li vam poder dedicar la "festassà" que estava preparada. Vaig sentir-me com aquell que ho havia donat tot i no havia servit per res.....una mala sensació, incompleta!
Per a poder dir que el repte esta assolit falta la gran festa, la que estem preparant i que espero la gent no s'oblide de tot allò que volia fer el seu dia, el que em van dir que farien: la vostra aportació per a este CAMPIÓ que tenim.
El fet de fer coses com aquesta dóna una felicitat que només aquells que ho experimenten podran saber. Ni trofeus, ni aplaudiments, ni diners, ni competicions són comparables a poder fer feliç a un nen que mereix el millor de tots els nostres esforços.
Dissabte 3 d'octubre ho donarem tot per tu Marc, com tu ho has donat tots els dies de la teva vida!!!!
i a tots vosaltres simplement vos espero acompanyats dels vostres fills per què gaudeixin d'un dia de festa amb inflables, pallasso, activitats per a nens, etc, etc. Vos ho passareu molt bé! No olvideu el millor dels vostres somriures per a Marc.

GRÀCIES

martes, 15 de septiembre de 2015

Cursa de Falset

Ja falta molt poc per al últim objectiu de l'any, UT Tarragona! 84 km de muntany
a el proper 25 de setembre. Estem intentant ficar-mos a punt.. però a l'última cursa del circuit terres de l'ebre vaig poder adonar-me que la temporada s'està fen molt llarga, vaig apretar l'accelerador fins baix de tot i l'únic que vaig aconseguir sembla insuficient per les metes que busco, ( o les metes son altes o el meu estat es molt baix ) segurament les dos respostes son correctes.
Vaig anar amb el meu germà ja que ell també farà ut de Tarragona i Falset era una cursa perfecta per agafar ritme i vaja....el ritme el van possar els altres! jejeje.
Al arribar a Falset vam deixar el cotxe i per recollir el dorsal ja vam tenir una sorpresa..no podiem amb la bossa del corredor! collons quina barbaritat de coses i totes útils!! Gràcies.
Després l'altra sorpresa ja va ser el ritme que es va marcar de sortida, ràpit, molt ràpit, massa per a mi. Vaig anar a la meva però al kilometre 10 ja no tenia ritme de competició, vaig seguir tirant i al arrivar al km 17 on començava la crono on l'any passat vaig guanyar-la amb 7min 50 seg vaig parar deixant passar a varios corredors, vaig descansar sobre 1 min i ....gasss. El gas però es va acavar rapidissim i no vaig agafar ni als corredors que havia deixat passar, jejeje que tontooo! a més vaig fer 9 min 22 seg HORRIBLE!! clar estar que no vaig guanyar la crono....
Res a dir, felicitar als guanyadors i a l'organització i jo a fer l'últim esforç per acavar dignament la temporada.

martes, 1 de septiembre de 2015

Km Vertical Roquetes i Triatló de Xerta

                                           KILOMETRE VERTICAL ROQUETES 2015

Dissabte es disputava el 6è km Vertical Roquetes, un kmv que ha crescut tant que jo em sento un més dels minúsculs organitzadors que som.
El kmv és possible gràcies a l'esforç d'uns voluntaris, esponsors, col.laboradors i corredors que sense ells res seria possible. Gràcies a tots ells ha agafat un altra dimensió.
Vore-ho de fora és un orgull indescriptible, jo com altres l'hem vist créixer des del dia 1 i....com ha anat evolucionant! No pararem, no ens comformem, sabem que tenim errors i volem corregir-los i poder així millorar, no som més ni millors que ningú, només així millorarem segur.
La recompensa de la nostra feina és l'acceptació dels corredors, fa anys que  penjem el cartell de inscripcions tancades, no en poden ser més! Això per als organitzadors és un plaer màxim.
Aquest any dos iniciatives que s'han fet faran més gran el nostre club, ja que el més important de l'esport sempre han de ser els valors, per així poder després transmetre'ls als nens.


" El cuidar la cantera, amb el km vertical kids" i " la solidaritat," col.laborant amb Etnik Solidària per ajudar a construir una vida millor als nens de Caparan" totes dues han sigut les novetats més importants d'aquesta edició i crec que han sigut un èxit en majúscula.
Res més, dir-vos gràcies a tots els que feu possible esta cursa i que aquest any ha tingut l'honor de ser el primer campionat de Catalunya de kilòmetre vertical.


                                                             
                                                         TRIATLÓ DE XERTA 2015

Diumenge al matí vaig anar a fer un triatló a Xerta, ja que fa molts anys que el faig i eé pura diversió, tot i sempre acabar agònic!
Fa dos anys, però, que la transició de l'aigua ja no la fan al canal i ara ho fan al riu. Jo de nedar zero, per tant, ja no ho puc fer, sort que ho deixen fer per relleus i llavors em busco un nedador/a 
L'any passat ho vaig fer amb Maria Cotaina (nedadora de molt nivell) tant que va sortir de l'aigua  amb els altres dos corredors cap de cursa i després ja era tot cosa meva 15 km de btt i 4 de cursa a peu, el resultat: arribar amb Pau Marza agafats de la mà com a primers classificats.
La sensació però no va ser satisfactòria del tot ja que el mèrt és d'aquells que ho fan tot.
És per això que aquest any volia fer-lo amb algú al que li tingués com diria Guardiola " feeling" i vaig pensar amb amics de colla i de club per damunt de tot i així va ser.
Gràcies et dic Fran Vaquer, per acceptar la invitació tot i tu no tenir-ho en ment de fer-ho. Va ser un plaer fer parella amb tu, de veritat t'ho dic! El resultat no importa en moments i competicions on la diversió s'imposa a tot. No cal dir però que ho vam donar tot..jejeje.
Van començar a sortir triatletes de l'aigua i al cap d'un momentet veig assomar-se a Fran amb una cara "desencaixada" molt roig! Vaig notar que s'havia esforçat al màxim o sigue que jo havia d'estar a la seva altura, divertint-me però competint. Vaig adelantar a corredors amb la btt però ja no als dos primers classificats i corrent ja tot va quedar igual. Al final, com sempre en proves tant explosives vaig arribar sense aire. 
Sense arribar primers la satisfacció va ser completa ja que vaig xalar, patir i no vaig treure el mèrit a qui realment el mereixen, els que ho fan tot!
El trofeu de 1ers per relleus és per tu Fran ja que jo no hagués sortit de l'aigua...